Body Safe(er)
Intro
Serie FROM BONDAGE TO FREEDOM
Teatre físic contemporani
Duració: 60 min.
Premi Mostra de Teatre Emergent Barcelona
La idea de l’espectacle va néixer del retorn al meu país Croàcia (ex-Yugoslavia), després de deu anys d’absència.
Treballant set anys de gira amb LA FURA DELS BAUS per tot el món, la crua trobada amb la realitat de la meva pròpia família, amics i del país sencer va gestar aquesta peça d’irònic desencís.
En la seva realització va sorgir progressivament el dubte de si tota la terra viu, encara que en altres latituds, altres ambients el mateix tipus de situacions d’absurd submisament personal.
Sinopsi
Dues dones soterrades en dues caixes de fusta. Per què aquest home que s’ocupa d’elles és tan insensible? Per què tants avions enlairant-se i aquest cel tan feliç, tan fals? Un ambient d’abstracció que no es situa en cap lloc del món ni de la ment… i al mateix temps una performance hiperrealista que vol portar al públic als incòmodes móns en que, en tot el planeta, viuen cossos violentats i segregats…Les multituds dels oblidats ressorgeixen a través d’elles d’obscurs racons… o potser és de nosaltres mateixos que estem somiant, de les nostres petites i grans presons quotidianes. Teatre essencial que exprimeix la angoixa de la violència i de la soledat, simplicitat escenogràfica, forta càrrega simbòlica, al·lusions al conflicte entre l’est i l’oest, memòries “d’… un món que està desapareixent”.
Un treball físic i interior.
Aquesta peça va néixer del retorn del seu país després de la guerra i de deu anys d’absència. La crua retrobada amb la realitat de la seva pròpia família, amics i del país sencer va gestar aquesta peça d’irònic desencant.
“Hospitals, escoles, presons, caneres…
pisos, treball, matrimoni, dogmes, ego, pors…
estem tancats per tot arreu…fins i tot en els somnis …”
Fitxa tècnica
REQUERIMENTS TÈCNICS
ESCENARI (mesures mínimes)
Ample : 7m Profunditat : 5m
Tècnicament utilitzem el nostre cos en estat immòbil i la visibilitat dels nostres caps, per això preferim actuar en un espai per a un màxim de 100 -150 persones per mantenir una relació íntima i directa amb l’audiència.
Un espai no convencional és preferible i si no, un petit teatre o sobre l’escenari d’un gran teatre on caben com a mínim 60 cadires juntament amb la escenografia.
MAQUINÀRÍA
1 x projector de vídeo.
1 x reproductor VHS
SO (ajustar proporcionalment la potència segons l’espai)
Sala petita : 2.000 W de P.A.
Sala gran : 4.000 W de P.A.
1 reproductor de CD
SI L’ESPAI ACÚSTIC HO PERMET PREFERIM ACTUAR SENSE ELS MICRÒFONS. Però en el cas:
MICROFONIA:
2x micròfons inal.làmbrics de corbata, UHF Diversity: Shure o Sennheiser 2 x càpsules: MK-E2, MKE 40
Taula de mescles (amb cableatge complert):
8 -10 x canals 2 auxiliars pre. 1 auxiliar post.
2 x canals compressió tip : OBX166-BSS
1 x multiefectes tip : SPX, REV7, Lexicon
4 x equalitzadors (31 bandes)
1 x tècnic de so
IL.LUMINACIÓ
Mínim 8 PC (segons espai) o parells
1 x Recortable
Llum blanca (segons espai 500W, 1000W o 2000W)
1 x tècnic d’ il·luminació
MONTATGE
Si és possible 1 dia abans de la actuació i si no 8-10 hores (assaig i passada tècnica)
Desmuntatge : 3 hores
Nº tècnics : 1 ( il·luminació so)
Fitxa Artística
Idea i Direcció: Semolina Tomic
Amb: Susana Goulart, Alberto Pacco, Semolina Tomic
Escenografia‚tècnica: Alberto Pacco
So: Xavi Marx
Tècnic de subtítols: Veronique Oliete
Coproducció:
L’Antic teatre- L’Espai de Creació, Barcelona
Mercat de les Flors, Barcelona
Galeria
Premsa
Review
Critica de Manuel Sesma S. PRIMER ACTE núm.298
Body Safe(er) de la croata Julijana Tomic (Semolina) introdueix l´espectador en l”underground”, en sentit soterrani on es mastega l´abisme, la podridura humana, la llosa física que resideix en la crueltat. En primer lloc s’ha de destacar que el muntatge compta amb l’escenografia exterior de La Parala.
Després de l’espera en una entesala infame per la seva dimensió i el seu aspecte ennegrit, el públic accedeix al recinte en grups de quatre o cinc persones, amb el mateix misteri i cerimònia que succeeix a Carta d´Amor, segons la posada en escena de Juan Carlos Pérez de la Fuente.
L’entrada a la sala es realitza en total obscuritat, conduïts per un personatge abillat amb una granota de feina i una llanterna. Sorolls de gemecs, cruixits de portes, sirenes, cadenes, ganivets que s´esmolen, degoteig d´aigua i d´altres boniqueses estremidores composen una atmòsfera lúgubre on es troba una dona submergida en una caixa de fusta, de la que només li sobre surt el cap d´entre la sorra mullada. Una llum tènue tan sols permet percebre els lleus gestos de patiment de la infortunada.
Semolina Tomic realitza un treball impecable i molt important, tant en el muntatge de Body Safe(er) com en la seva tasca com a actriu. L´espectacle plasma la crueltat fins a extrems de poder dir Prou!; irrita, dòl en la intel.ligència i en l´ànima de l´espectador.
Dues dones estan enterrades en caixes dins un món soterrani, una presó atroç, denigrant i estremidora vigilades per un personatge lacerant degut a la seva indiferència i insensibilitat. El poder de la ment, dels pensaments i dels desigs, imatges constants d´un paisatge sobrevolat periòdicament per un avió suggereixen el món lliure exterior, aliè i interessat en l´especulació econòmica.
Les dues dones es deixen anar s´emborratxen d´histèria, d´odi i de sarcasme cap els objectes que les miren, cap a un públic impàvid però remogut en el seu interior.
Body Safe(er) ha esta el millor espectacle, sense cap dubte, presentat en el Festival Escena Oberta Burgos (Festival Escena Abierta de Burgos).