Lenin is Mine
Intro
El comunisme no és mort.
Als països d’Europa de l’Est avui dia, anomenar aquesta ideologia és políticament incorrecte i als països de l’Oest d’Europa els partits comunistes s’han reformat, alguns han canviat de nom i la majoria va acceptar totalment les normes de joc del sistema capitalista i de lliure comerç. Caigut l’Est hi ha qui vaticina la caiguda de l’Oest, perquè la Democràcia liberal no podrà resistir, sense comunisme, la temptació de convertir-se en un feixisme de nou encuny.
Què ha passat els últims 15 anys des de la desintegració de la Unió Soviètica, la guerra ètnica als Balcans i l’entrada del capitalisme salvatge a tota velocitat?
“LENIN IS MINE?” és una aposta de la Companyia Semolina Tomic de col·laborar amb espais de creació, teatres, centres culturals i socials, amb artistes, ciutadans i pagesos de la cultura comunista, post comunista i altres de la cultura de l’Oest.
Desenvolupa un espai de reflexió amb la presència de diferents veus i visions. Una zona temporal que reconegui i accepti la diversitat com un valor per a l’expressió artística i creativa.
L’espai escènic no és passiu, sin que se’n va reconstruint durant l’espectacle. Una metamorfosi escènica interactiva on els objectes que constitueixen l’escenografia es transformen en diferents espais o ambients.
Utilitzo les últimes tecnologies digitals i diferents mecanismes mòbils d’estructures lleugeres i modulars, treballant el físic (estructures escèniques materials) i el virtual (estructures escèniques audiovisuals projectades en pantalles artesanes).
“L’enemic del comunisme és el ric. L’enemic del capitalisme és el pobre” Ronald Reagan, President dels Estats Units (1981-1989)
Concepte
Al 1989 cau el mur del bloc rus i al 1990 es comencen a notar els primers conflictes als Balcans i l’entrada del capitalisme salvatge a tota velocitat.
Què ha passat en els últims 15 anys des de la desintegració de la Unió Soviètica, la mort del comunisme i la guerra ètnica als Balcans?
La continuació quasi inevitable del meu treball després de la creació de l’espectacle “BODY SAFER(ER)” s’inspira en les arrels de les meves preguntes més inquietes sobre la vida, sobre la gent i les seves contradiccions.
La base de “LENIN IS MINE” és la possibilitat de poder col·laborar amb espais de creació, teatres, centres socials i culturals en els països d’Europa Central, de l’Est i Rússia i amb artistes de la cultura post comunista i altres de la cultura de l’Oest.
Treballar amb espais col·laboradors en residència realitzant diferents workshops i visites d’investigació en aquests països és molt important a l’hora de concretar aquesta creació.
Aquest treball de col·laboració pretén desenvolupar un espai de reflexió que permet la presència de diferents veus i visions relacionades amb la visualitat i les seves “textures”, la identitat i la corporalitat. Una zona temporal que reconegui i accepti la diversitat com un valor per a l’expressió artística i creativa.
La primera vegada que vaig reflexionar i em vaig preguntar molt seriosament “¿QUÈ ESTÀ PASSANT?” tenia 13 anys i acabava de conèixer a dos nois d’Hongria a casa d’un amic. Jo vaig néixer a Osijek, Croàcia del Nord, a només 100 quilòmetres de la frontera amb Hongria.
Aquells dos nois estaven en estat de xoc perquè havien escapat del seu país a corre cuita i els soldats del bloc rus disparaven contra ells. Corrien i corrien sense mirar enrere. Van matar un dels seus amics i ells no paraven de córrer. Només volien arribar fins a París (França). Vaig començar a entendre com funcionaven les coses, em vaig adonar de que el comunisme del bloc rus controlava la vida fins als més mínims detalls i que no hi havia moltes opcions per la gent amb un esperit lliure. Això em va fer molta por tot i que el sistema socialista on jo vaig néixer i on em vaig educar, la ex Iugoslàvia, la vida i la situació eren enormement diferents. Avui dia la major part dels països de l’Est i Rússia estan privatitzats, les riqueses saquejades i governen l’especulació, les màfies, la prostitució, la corrupció, el nacionalisme…
Es guanyen els primers milions, els antics agents de la KGB es converteixen en presidents d’estat, els padrins mafiosos en influents homes de negocis comprant parlamentaris, a la policia i a l’exèrcit, i als seus fills… els envien a Oxford.
La vida de molta gent ja no té sentit perquè tot ha canviat. Les generacions de pares i avis que van viure el sistema comunista i les seves regles eduquen (molts amb la voluntat d’esborrar aquest passat) a la generació dels 90: nens que neixen i creixen i només coneixen el sistema del capitalisme salvatge.
Tot aquest treball d’investigació va fer que me n’adonés que tenia inquietud per crear basant-me en totes les meves reflexions sobre aquest tema, que em remou des de sempre.
I així va ser l’inici de la meva investigació sobre LENIN IS MINE.
Projecte
El comunisme és mort.
Als països d’Europa de l’Est avui dia, anomenar aquesta ideologia és políticament incorrecte i als països de l’Oest d’Europa els partits comunistes s’han reformat, alguns han canviat de nom i la majoria va acceptar totalment les normes de joc del sistema capitalista i de lliure comerç.
Alguns han arribat a la conclusió de que el comunisme, sobretot el de Stalin, va ser pitjor que el nazisme, (Stalin va matar a milions de persones, gairebé va superar a Hitler).
Lenin va morir al 1924 i posteriorment la història es va transformar en terror gràcies als presidents “comunistes”. Els règims que es van imposar després de la mort de Lenin estaven molt lluny de la ideologia marxista que ell sostenia.
L’ imatge de Lenin va ser utilitzada com “el símbol” del comunisme i després de la seva caiguda a l’Est, com a símbol negatiu, un tòtem del mal i dels patiments en aquests països.
Amb els canvis dels sistemes polítics de l’Est, després de ser part integrant de la vida quotidiana de la gent, van desaparèixer completament les seves estàtues fins hi tot a les places dels pobles més petits amb el desig d’esborrar aquesta història.
A Hongria per exemple, varen reunir totes les estàtues del país hi van fer un “Museu del Terror” al Bulevard Andrasi de Budapest. En altres llocs es van vendre les estàtues a països “rics” com Noruega.
Així ens trobem davant una paradoxa històrica, o millor dit davant una ignorància col·lectiva respecte als fets del sistema comunista i de les diferències bàsiques entre els seus propòsits ideològics originals i les seves aplicacions al futur govern de Stalin.
Però s’acostuma a oblidar que els propòsits de Lenin, la ideologia comunista, en les seves bases primordials eren positives, humanes i constructives, integrants i integrades per altres sistemes polítics com la democràcia, que avui dia regna i es considera “correcta”.
La Revolució Russa de 1917 va produir una revolta social i cultural a Rússia, com també, una nova visió del mon en la història de la humanitat del segle XX, comparable a la revolució francesa del 1789.
El sentit de llibertat i creativitat que van renéixer durant els següents 15 anys (fins que va arribar el règim de Stalin), va donar lloc a una de les més fructuoses avantguardes en el teatre, en l’arquitectura, el cine i la poesia. Per exemple el constructivisme en arquitectura amb Melnikov, Vesnin i Lissitsky o els estudis Suprematistes de Malevich, les experimentacions teatrals de Meyerhold, escenes de Popova, les poesies de Maiakovski, el cine de Dziga Vertov i Rotchenko, entre molts d’altres.
Es van barrejar les disciplines artístiques i van aparèixer noves formes d’expressió que alhora interactuaven amb l’escenari europeu d’aquells anys, la escola de Bauhaus, el Stijl a Holanda, el Futurisme a Itàlia o les experimentacions pictòriques a França.
Històricament coneixem les conseqüències dramàtiques que la revolució russa va deixar: nens orfes, gent sense casa, va generar criminalitat, va provocar desplaçament de poblacions, va fer aparèixer camps de treball forçós i presons (gulags), es van expropiar béns a la burgesia feudal i es van inventar noves normes socials estrictes com la burocràcia i les cooperatives (solkoz, kolkoz).
Per aquest motiu Lenin, o millor dit, la seva iconografia o “iconoclàstia”, es replanteja en el marc d’un projecte crític sobre una visió prospectiva partint de diferents punts de vista. Una imatge que reflexa i es reflexa en el temps i en el espai de la cultura de l’Est, com també en l’imaginari col·lectiu de la cultura del Oest.
La meva intenció no és política ni moral, sinó estètica; en el seu sentit etimològic, la profunditat de la superfície, de la façana d’una estàtua la cara de la qual representa i transcendeix un període històric molt important de la humanitat que està desapareixent per complert.
Intentem crear una confrontació entre els conceptes del llenguatge de les ideologies i donar força a l’energia humana i vital amb els seus patiments i somnis, desigs i desastres ja que no podem negar la voluntat de viure de la gent, la creativitat de proposar noves visions del mon, tenint en compte les forces polítiques que s’aprofiten d’aquests sentiments.
Lenin, com qualsevol altre figura històrica, encarna les contradiccions, perplexitats i dubtes de la humanitat. Lenin és un “inter-face” del temps passat, present i futur, és un “mitjà” a través del qual podem analitzar i reinterpretar el mon; una visió poètica i romàntica, posant en escena les diferents cares de la vida.
A “Lenin is Mine” vull utilitzar totes aquestes contradiccions. Treballar amb la figura emblemàtica de Lenin fent-la meva, a la meva manera. Intento sintetitzar al voltant d’aquesta icona totes les preguntes i les respostes, de la mena visió del mon actual.
Parlaré de subtileses, quasi invisibles i al mateix temps fortament visibles, situacions quotidianes com por exemple, el fet de despertar-se, de preparar l’esmorzar (però, quin esmorzar?)…
També parlaré sobre la cultura i l’educació, les formes i mètodes de dur-les a terme en un sistema comunista i contrastar-les amb el sistema actual.
Investigació
Trobades i fusió amb artistes, ciutadans i agricultors
L’idea de col·laborar en un espai, artistes i persones d’altres cultures durant el període d’ investigació i de creació, és la base de la meva nova obra.
L’estimulació en la fusió de diverses experiències, extretes de la vida quotidiana o artística, fa que aquesta ebullició de creativitat es reflecteixi en la dinàmica de l’obra.
Per posar en comú les seves experiències artístiques i treballar junts en aquesta creació experimental s’ha involucrat a actors, directors, escenògrafs, tècnics, gent de cine i multimèdia, fotògrafs, músics, persones entrevistades i traductors.
Workshops
Durant els anys 2005 i 2006 hem realitzat molts workshops i visites d’investigació a Croàcia, Bulgària, Estònia, Polònia, Sèrbia, Letònia i Rússia.
Aquests workshops consisteixen en un treball de col·laboració entre l’equip artístic de la companyia i artistes de diferents disciplines de cadascun dels països visitats per començar a desenvolupar l’idea base del projecte. Cada trobada ha generat material per a la creació final.
Aquestes col·laboracions suposen per a mi la possibilitat de barrejar diferents contrastos, característiques, nacionalitats i influències molt suggerents i valuoses en propostes que estimulen i alimenten tot el procés creatiu.
Com per exemple el workshop de Croàcia, on a causa de la situació política i econòmica dels Balcans la guerra està encara molt present en la memòria de la societat. Hem pogut comprovar que l’intercanvi d’experiències entre actors croates i serbis, que mai havien pensat treballar junts, va generar una vivència molt especial ja que han hagut de superar els seus perjudicis racials per poder compartir l’experiència teatral.
Entrevistes amb ciutadans i agricultorss
El treball d’investigació es basa també en entrevistes en format audiovisual que s’utilitzaran com material durant l’espectacle. Aquestes entrevistes tocaran tots els nivells socioculturals de les poblacions.
Els relats de les seves vivències, realitats i confrontacions d’abans i d’ara, alimentaran i recolzaran les accions en viu a l’escenari.
Per exemple el menjar, un dels problemes del sistema comunista. S’han realitzat entrevistes a agricultors que abans produïen i venien els seus productes a les cooperatives agrícoles (Solkoz) que avui dia han desaparegut per complet. Ara han de pagar als mafiosos per tenir dret a vendre les seves collites.
A les ciutats, durant el comunisme, les botigues de l’estat tenien pocs productes. Per poder comprar es feien llargues cues i es comprava amb abonaments. Avui dia, les cues han desaparegut però aquesta mateixa gent no té diners per comprar a les botigues que ara són plenes d’infinitat de productes.
Arxius cine, TV, cartells, fotos, iconografia
El treball d’investigació es va fer també a través de material audiovisual dels arxius de l’època comunista com:
- material cinematogràfic amb la forta estètica de l’escola de cine dels països de l’Est
- imatges de televisió que reflexen la realitat de la informació de l’època i són un retrat de la vida quotidiana
- cartells de propaganda del sistema
- fotos personals
- iconografia del simbolisme comunista (la estrella, la falç i el martell, el puny)
Creació
Què és per a mi el procés de creació?
Per a mi el procés de creació és la part més important d’una obra.
El procés creatiu és un moviment d’energies, de pensaments, sentiments, emocions, sensacions físiques, canvis de temperatura, inquietuds que et porten a diferents estats psíquics, obertura dels sentits, percepció de colors, de sons, vibracions, fluctuacions. Un moviment exposat a las sensibilitats que canvien, a les experiències internes i externes, compartides amb altres.
La intensitat d’aquest procés se sintetitza en la realització final de l’espectacle
Descripció escènica
Escenografia
Els actors mouen i són part de les estructures mòbils que representen llocs, territoris i espais que se recreen constantment.
La escenografia no és passiva, no és una icona (com la de l’arquitectura i monuments comunistes), sinó que es construeix una vegada i un altre durant l’espectacle. Una metamorfosis escènica interactiva on els elements bàsics que en un moment són objectes en un altre són espais o ambients.
Utilitzo les últimes tecnologies digitals i coneixements de diferents mecanismes per moure estructures lleugeres i modulars les quals aprofito per treballar físicament (estructures escèniques materials) i virtualment (estructures escèniques audiovisuals projectades en pantalles artesanes).
Audiovisual
Allò que és més important de la part audiovisual de l’espectacle és la idea de la interacció dels actors amb les imatges. Intentant recrear i superposar situacions temporals, físiques i d’espai de l’època i actuals.
Aquests audiovisuals han de ser part del disseny de llums de l’espectacle amb la intenció de crear diferents ambients i atmosferes.
Per exemple: Projecció del cementiri jueu de Varsòvia
Pantalla a peu pla.
Per davant de la pantalla camina un actor.
Situació temporal: hivern i estiu
1 – En moviment – Imatges
– Actor
2 – En moviment – Imatges
Sense moviment – Actor
3 – Sense moviment – Imatges
En moviment – Actor
4 – Projecció de l’actor gravada al cementiri que es va alternant amb accions de moviment i no moviment del mateix actor en escena
Ambients
Treballo sobre atmosferes sensitives plenes de detalls barrejant situacions intenses amb música o silenci.
Un espai que representa la regularitat de la gris i uniforme arquitectura estalinista per contrastar-la amb un ambient molt romàntic com la natura, els paisatges, els colors, la matèria.
Les imatges i el treball dels actors ens ensenyen situacions simples, quotidianes, així com també complexes i fortes.
Exemple d’ambients: abans i ara
Com es fa i compra el pa
Botigues
Informatius
Música (himnes i instruments) i balls
Edificis del comunisme transformats en cine multimèdia
Estàtues
Relacions entre dones – homes, dona – dona, home – home
Cels
Fàbriques, tratjos i instruments de treball
Cotxes, bicicletes, motos
Símbols, publicitat, cartells
Exèrcit, policies i presons
Roba
Música
La presència de músics a l’escenari és també una part important de l’ambientació d’aquest projecte.
La barreja d’instruments dels països de l’Est amb sons sintètics actuals acompanyaran les accions conservant l’ esència del llenguatge musical.
Exemple d’ambient musical: Sona “La Internacional” tocada en directe.
Poc a poc s’hi afegeixen sons distorsionant-la sutilment fins ha arribar a una transformació total.
Reflexió
No m’interesa la moralitat – allò que és bo i allò que és dolent – ni vull buscar justificacions als sistemes per no banalitzar les coses i els fets.
Després de tant temps involucrada en aquest treball sóc conscient que és un tema molt delicat i arriscat encara ara, 15 anys després d’aquest impressionant canvi, per això vull tractar-lo amb tota la meva sensibilitat, inteligència i respecte.
“El enemigo del comunismo es el rico. El enemigo del capitalismo es el pobre”
Ronald Reagan, President dels Estats Units (1981-1989)
Fitxa Artística
Idea, concepte, direcció: Semolínika Tomic
Interpretació: Semolínika Tomic, Carles Fígols
Disseny escenografia: Nebojsa Tabacki
Estàtua de Lenin: Giulia Scati, Alberto Pastore, Ruza, Mitra
Música: Marius Matesan
Il·luminacció: Alex Kurth
Grafica promoció: Chesculin Ros
Producció: AdriAntic – Sala d’assajos de L’Antic Teatre – L’Espai de Creació
Concepció espai visual:
Realització escenografia:
Tècnica:
Coproducció: L’Antic Teatre – L’Espai de Creació, Barcelona
Amb el support de:
Generalitat de Cataluña – Departamento de Cultura y Medios de Comunicación
Ayuntamiento de Barcelona – Instituto de Cultura
AdriAntic – Sala d’assajos de L’Antic Teatre – L’Espai de Creació
Hangar – Centre de producció d’arts visuals, Barcelona
L’Estruch – Espais per al desenvolupament de les arts, Sabadell
Ca n’Oliveras – Ayuntamiento de Martorell
Col·laboracions/Corresponsals:
Alemanya: Gabi, Pietro, Andrea, Patricio,
Bulgària: Radost Nikolaeva, Deyana Robert (Krug Youth Center, Duzhdovnitsa), Maria Stoyanova
Croàcia: Sanja Tomic, Nenad Mrdjanovic i Snjezana Majdandzic, Srecko i Zeljka Kukic, Delimir Resicki (Glas Slavonije, Osijek), Stanko i Matija Tomic
España: L’Antic Teatre – L’Espai de Creació, Barcelona
Estònia: Evelyn Muursepp, John Grzinich (Moks Center for art and social practice, Mooste)
Letònia: Eric Lusito
Polònia: Adrianna Koralewska (Modus Vivendi,Poznan)
Republica Checa: Nadja Vavrova
Rumania: Roxana Diana Peric
Rússia: Eric Lusito
Sèrbia: Vladimir Aleksic, Branislavka Todorovic, Darko Peric, Slavko Zenar, Aleksandar Avramesku, Zoe Gudovic
